13)

EL SOL

Arran d'estudiar l'Univers, les estrelles, els planetes, les galàxies, les nebuloses i tots els astres celestes, ara sé molt millor el cel i els seus components.

De fet, abans de començar aquest tema no tenia gaire idea sobre que hi ha més enllà de la Terra. Coneixia una mica el Sistema Solar i el nom d'un parell d'estrelles. Encara ara no sé moltes coses però sí que he après moltes coses interessants i sorprenents sobre l'Univers. 

Podem diferenciar diferents etapes en la vida d'una estrella, com les nanes blanques o les nanes marrons.

Un clar exemple de estrella groga és el Sol, font de calor (energia) de la Terra i de tot el Sistema Solar. 

El Sol és una estrella per tant, la seva vida arribarà a la fi en algun moment. S'estima que el Sol ha viscut uns 4.500 milions d'anys i que encarà seguirà aportant energia 5.000 milions d'anys.

Aquesta imatge mostra la vida del Sol, les etapes que ha passat i les que passarà.

Envers aquest tema m'ha sorgit un dubte, realment el Món s'acabarà el divendres dia 21 de desembre? No és precisament aquest el dubte que tinc, ja que estic segura de que això no passarà però com seria la fi del Món, la mort del Sol? Per aquesta qüestió que m'he plantejat, he començat a cercar per la xarxa webs, articles, enciclopèdies virtuals per tal de trobar informació sobre què passarà quan el Sol s'apagui.

• Una pandèmia global. 
• Un erupcions volcàniques.
• Radiacions gamma molt potents.
• Reorientació de l'eix de rotació.
• Augment de la intensitat de la llum Solar.
• Augment notable de la temperatura.
• Impacte d'un meteorit a la Terra.
• Creació un fals buit.
• Aparició d'un forat negre al SS.
• Tempesta solar.

A part d'aquests fenòmens, també he trobat alguns sobrenaturals que són com pel·lícules de la televisió. Potser un dia ens trobem als soldats de l'apocalipsis al carrer, però em sembla que de moment, haurem de creure en el que tenim proves com que les estrelles viuen i moren, que la Terra gira al voltant del Sol o que Venus pateix un efecte hivernacle molt fort.

12) Venus

TREBALL SOBRE VENUS

En aquest treball en general hem tractat els següents temes:

• Característiques generals de Venus
• Possibilitat de vida a Venus
• Extremòfils

---

Característiques generals de Venus

    Venus és el segon planeta del sistema solar. Si comparem la seva mida i massa amb la Terra, són similars, encara que les altres característiques són molt diferents.

     Al observar el cel nocturn, trobarem que Venus és un dels objectes més brillants, fins i tot pot ser vist de dia.

     La temperatura de la seva superfície és molt alta, d'uns 464ºC i no varia durant el dia i la nit. L'atmosfera està principalment composta per diòxid de carboni però també conté nitrogen, sofre, argó i altres elements en petites quantitats. El planeta està envoltat per núvols d'àcid sulfúric els quals provoquen un efecte hivernacle molt fort.

     No només la temperatura és alta, també ho és la pressió, d'unes 90 vegades més que la de la Terra.

     Un dia de Venus és més llarg que el seu any.

---

Possibilitats de vida a Venus

Les possibilitats són nul·les per diverses característiques:

• L'alta temperatura
• L'alta pressió
• Núvols massa densos
• Quantitat d'aigua insuficient
• Moltes erupcions volcàniques
• Gran efecte hivernacle

     Amb aquestes característiques és molt difícil imaginar alguna classe de vida a Venus. Encara que hi ha organismes capaços de sobreviure a algunes d'aquestes característiques, no hi ha cap organisme amb la capacitat de sobreviure a totes a la vegada. Per a poder tenir vida a Venus s'haurien de canviar la gran majoria de les condicions físiques. 

---

Extremòfils  

     Un extremòfil és un organisme que viu on necessita viure en condicions extremes que serien excessives per al majoria d'organismes. Tenint en compte les característiques de Venus aquests són els organismes que tindrien més possibilitats de sobreviure en comparació amb altres organismes, encara que les seves possibilitats serien poques.
     Hi ha diferents tipus:

• Acidòfils: poden viure en un medi acid (en en cas de Venus podrien ser els núvols)
• Baròfils: poden viure a pressions molt altes (pressions tan altes com les del fons oceànic)
• Endòfils: organismes que habiten dins les roques. La seva alimentació es bassa principalment en traces de ferro, potassi o sofre i s’han descobert alguns exemplars fotosintètics.  
• Radiòfils: poden soportar grans quantitats de raciació
• Hipertermòfils: organismes que poden viure a temperatures superiors als 80ºC. Tenint en compte que la temperatura de Venus és de 464ºC, la vida per als termòfils seria impossible.

---

L'éssers vius més resistents del planeta: els tardígrads

     Els tardígrads o “ossos d’aigua” són classificats com animals invertebrats microscòpics. No tenen un aparell circulatori, respiratori o excretor i poden sobreviure en pràcticament qualsevol medi com l’aire, l’aigua o el buit. Poden romandre en un estat de suspensió sense aigua durant centenars o milers d’anys. Si se’ls hidrata, es desperten i continuen vivint amb normalitat.
     Com experiment, en 2007 una nau va ser llençada a l’espai amb un grup de tardígrads. No només van sobreviure a les condicions i el buit de l’espai exterior, també van poder reproduir-se. Se’ls considera, com diu el títol, l’ésser viu més resistent del planeta.

---

Opinió personal sobre el treball fet

     Aquest treball ha sigut un dels més interessants que he fet. He après molt sobre com és el planeta Venus i a més, he pogut preguntar-me sobre si hi pot haver vida a l'Univers.
     La possibilitat de vida em sembla molt interessant i gràcies a aquest treball he pogut descobrir a organismes com els extremòfils. Personalment, m'agradaria haver aprofundit més en aquest tema, ja que són una de les possibilitats més clares que hi coneixem de que hi pot haver vida.
     Desafortunadament, l'existència d'aquests éssers no demostra res, només ens dona la possibilitat de fer especulacions. Però el fet de que no coneixem cap forma de vida complexe fora del nostre planeta no vol dir que no existeixi. Els humans som una espècie que contínuament tracta de trobar espècies semblants a la nostra, és probable que aquesta espècie ens estigui buscant també. 

11) El planeta Venus

Venus

Aquest treball sobre el planeta Venus em va semblar molt interessant, vaig aprendre diverses coses i curiositats sobre aquest planeta, a més vam debatir sobre la possiblitat de que pugui haver-hi vida i no només a Venus sinó també al sistema sola en general. 

Venus és el planeta més proper a la Terra, i és el segon des de el sol. Al planeta Venus se’l va considerar bessó a la Terra ja que tenia moltes característiques semblants com per exemple la seva massa i tamany similars, però són completament diferents en tot.

Els primers astrònoms pensaven que Venus eren dos cossos diferents perquè, de vegades es veu una mica abans de sortir el Sol i, altres, just després de la posta.

Vida a Venus?

La vida a Venus pràcticament és impossible degut a que és un planeta molt sec, les seves temperatures són altes degut a que té un efecte hivernacle provocat per els gasos que conté a la superfície, la seva atmosfera sufocant composta principalment per diòxid de carboni té una pressió molt alta, no té cap evidencia d’aigua i res d’oxigen cosa elemental  per a la vida.

Encara que és impossible la vida d’organismes al planeta Venus, a la terra hi existeixen organismes que tenen capacitat d’adaptar-se a medis extrems, medis semblants al del planeta Venus, aquests organismes s’anomenen extremòfils.

Vaig aprendre que als extremòfils són organismes que poden viure en medis extrems com temperatures altes, pressions altes etc. Per tant aquests organismes podrien adaptar-se al medi de Venus, n’hi ha per exemple els acidòfils que es podrien adaptar als medis àcids que tenen els núvols de Venus, o els baròfils que poden adaptar-se i suportar altes pressions i per tant podrien adaptar-se la pressió que té Venus, altres poden ser els radiòfils, o els hipertermòfils.

Però encara que puguin suportar medis extrems les condicions de Venus encara seguirien sent molt extremes.

Per tan la meva conclusió i la del tot el grup és que a Venus la vida no pot ser possible tot i que alguns diuen que sí, per tal de que sigui perfecte hauria de canviar absolutament tot, l'atmosfera, la superfície, la pressió per permetre la vida.

10) Origen de l'Univers

Origen de l’Univers

He de començar dient que el tema sobre l’origen de l’Univers que tractem ara classe em va semblar molt interessant, i a més he aprés moltes coses sobre l’origen del cosmos que no sabia, i no només sobre l’origen sinó també sobre l’univers actual i sobre els seus components.

 Vam començar aquest tema veient un vídeo anomenat ‘’En la orilla del océano cósmico’’ una mena de viatge que ens mostrava el cosmos en el seu començament amb aquest vídeo vaig veure com es formava l’univers, i alguns dels seus components, com quàsar, supernova, galàxia, púlsar, grup Local, nebulosa.

Nebulosa

Supernovaà Explosió d’una estrella gegant.

Nebulosaà És un lloc on neixen les estrelles, són cúmuls de gasos i també de pols de l’espai.

PúlsaràSón restes d’una estrella morta.

Galàxiaà És un conjunt d’estrelles, planetes i matèria fosca.

A més vaig veure que les galàxies poden tenir diverses formes, espirals, el·líptiques i irregulars. La nostra galàxia té forma d'espiral.

Galàxia

Un altre tema que també vam tractar a classe va ser sobre la matèria normal, la matèria fosca i sobre l’energia fosca. Vaig entendre molt poc sobre aquest tema, encara em queden una sèrie de dubtes principalment sobre l’energia fosca.

Les estrelles va ser un altre apartat que ens van explicar a classe, vaig aprendre que n’hi ha diferents tipus d’estrelles. També es va tractar i a més vaig aprendre molt més del que sabia, va ser sense dubte la teoria del Big Bang  i el que va provocar, tema que es imprescindible quan parlen sobre l’origen del nostre planeta.

La teoria del Big Ban tracta d’explicar quin és l’origen de l’univers, aquesta teoria no es tracta d’una explosió com la que sempre es pensa, sinó del que va passar després de la creació. És a dir el moment en el que l’univers encara era molt petit, i els primers instants que el sabem gràcies a la teoria d’inflació. L’Univers es va expandir duplicant el seu tamany cada 10^-34 segons fins que en qüestions de segons va sorgir la gravetat, després en un altre interval de segons l’electromagnetisme, després va aparèixer la matèria i un instant desprès la matèria de la matèria, per tant la teoria del Big Bang ens vol explicar que el nostre univers es fruit d’aquesta expansió.

I per últim ens van posar en grup i havíem de realitzar un treball de Power Paint que tenia  com a tema principal el planeta Venus, aquest últim treball que vaig fer en grup en va agradar molt fer-lo  ja que em va agradar buscar  informació sobre el planeta Venus, i a més vaig aprendre molt sobre Venus.